IPA TARRAGONA VIATJA A L'ALGUER

Aquest mes d'octubre un grup de trenta intrèpids companys i amics d'IPA Tarragona hem pres vol cap a la ciutat de l'Alguer per a representar a Tarragona en un campionat de futbol-5 per a policies de parla catalana. Per cert, felicitats als jugadors de l'equip d'IPA Tarragona, que després de disputar la semifinal, ha quedat en quart lloc.
 

Un racó d'encant català...

Especialment interessant ha estat la calorosa rebuda per part dels policies municipals algueresos i  de l'inspector Roberto ‘della Polizia di Stato di Milano’,  organitzador del campionat. Seu, de l'Anton i del Javi ha estat l’èxit d'aquesta edició.

El campionat 'di Calcio a 5’ ha estat l’excusa que ens ha permès endinsar-nos pels segles de cultura, història, tradicions i gastronomia algueresa.

A la descoberta de la Ciutat "La passejara Emmurallada"

L'Alguer és molt més que un record nostàlgic de l'expansió catalana per la mediterrània, és com una mena de ciutat marina, perfectament inserida en un dels més suggestius joiers naturals de l'illa -La Costa del Corall-  i els seus entorns ens ofereixen un escenari natural aspre i dolcíssim al mateix temps, on els intensos colors i perfums de terra i marina s'uneixen i es mesclen.

Durant la nostra estada hem recorregut els seus carrers, les seves muralles, hem escoltat el seu parlar i hem comprovat que la nostra llengua encara és viva a una ciutat de l'illa de Sardenya, l'Alguer, on, des de l'any 1353, quan catalans provinents del Principat, el País Valencià i les Illes repoblaren la ciutat, el català en la seva varietat algueresa es manté com testimoni de la voluntat de viure d'un poble.

La bellesa d'aquesta ciutat emmurallada es deu a la potent família genovesa dels Dòria, que en la primera meitat del segle XI van fortificar una villa de pescadors i, posteriorment, fou refeta i ampliada pels catalans segons les seves avançades tècniques defensives i militars.

La Torre Sulis, edificada al segle XVI constitueix un dels baluards més importants de l'Alguer. Les seves mides són força interessants, sobretot relacionades amb el moment històric: 30 metres d'altitud i un diàmetre de 23 metres.
 

Hem vist la torre medieval del portal dels hebreus, construida per la comunitat jueva amb autorització del rei Pere III. Aquesta torre era una de les entrades de la fortalesa.

El trenet fa un recorregut  d'estrets carrerons, que ens recorden la Barceloneta, explicant en català cada racó que va trobant. Aquí podem apreciar una preciosa vista del campanil de la catedral.

Al visitar la catedral, edificada en diferents etapes, hem trobat lloses escrites en català i una capella dedicada a la Verge de Montserrat, que refermen el lligam entre el passat i el present. Per tota la ciutat aquesta presència catalana és viva, a la parla i a les pedres

Al final del passeig marítim, s'agafa el 'Trenino Catalano'  El recorregut és molt curt, però molt bonic perquè permet visitar tot el cas antic. 

La Torre de Sant Jaume, situada al final del passeig de Colom, és la única torre octogonal de l'Alguer, edificada a finals del segle XIV

La plaça del Pou és un lloc perfecte per a passejar, comprar, descansar  i prendre amb calma un enorme i dolç cappuccino. Un autèntic plaer a les tardes plujoses de tardor.

Al capvespre, és molt bonic comprar un gelat  a les tendes que hi ha al principi del passeig marítim i prendre-te'l mentre contemples la posta del sol. L'Alguer és un lloc on el sol es pon a sobre del mar. És un espectacle preciós! Sort que la natura encara ens regala coses tan maques com aquesta! Després, per a complertar la jornada pot resultar interessant passejar fins el  restaurant 'Les Arenes' i demanar  una 'pizza al metro' i beure's un vi reserva del 2003 'sella & mosca'

Disposar d'una setmana en ha permès explorar l'Alguer i la part oest de l'illa i  després creuar tota l'illa d'oest a est fins arribar a la costa Esmeralda.

La cultura Nuràgica de Sardenya és una cultura especifica de l’illa, històricament la situem entre el XV i el XVI a.C en plena edat del bronzo. L’element més espectacular d’aquesta cultura son les torres nuràgiques que trobem encara avui repartides per tot el territori sard, hi ha unes 7000 torres catalogades.

De rellevant interès és la 'Cabana de les Reunions', seu del debat polític i de culte màgic-religiós.

Des de dalt els penya-segats hi ha un esplèndid mirador d'on fem fotos de l'illeta foradada i a la Badia de Port del Compte, que se'ns ofereix en tota la seva seva  esplendor. En aquest indret, l'almirall català Bernard de Cabrera l'any 1353 va derrotar  l'estol genovés guiat per l'almirall Antoni Grimaldi, després d'una cruel batalla.

El viatge, com tots els viatges, necessita un moment gloriós, màgic i inoblidable, i aquest instant té lloc quan puja a l'embarcació  (del tot casual, no cal dir-ho) un interessantíssim acompanyant, que serà  protagonista indiscutible de la política catalana el proper 1 de novembre. Ens referim al Sr. Josep lluís Carod-Rovira, que, com a bon coneixedor de la zona, ens fa els honors de guiar-nos i explicar-nos múltiples anècdotes, que mereixerien ser comentades en un capítol a banda.

Les coves de Neptú són un indret meravellós on milions d'anys, l'aigua i la seva calç han anat perfilant figures fantasmagòriques. La  guia, en un bell alguerès, ens explica cent detalls i ens mostra en la seva plenitud una de les coves catalanes més boniques que mai hem vist. El Duc de Buckingham les va definir com 'un prodigi dels déus'

Sortida cap al nord-est de l'illa. Visita a Castelsardo i Costa Esmeralda

.

Castelsardo va ser fundada el segle XII i es troba en un promontori des del qual es pot observar una panoràmica extraordinària.

Després de visitar Castelsardo ens dirigim a Palau, des d'on es divisa l'Illa Maddalena. L'aigua és cristal·lina de debò

Porto Rotondo és un altre lloc ordenat amb edificis integrats amb l'entorn i un port esportiu en el qual podem veure iots impressionants.

A la descoberta de la llengua

Fins aviat amics catalans !

Hem visitat el Nurag de la Palmavera, un dels més imponents i famós de la Sardenya. El Nurag de la Palmavera és un poblat que té un nurag complex amb dues torres i una quarantena de cabanes als seus voltants, una veritable fortalesa de l’edat del bronzo. 

Després de la visita ens dirigim vorejant la costa fins la gruta de Neptú.  Vistes de la punta del Quadro des del Capo Caccia, prop de l'Escala del Cabirol

La visita a la gruta de Neptú és obligada i es pot fer pujant i baixant  656 esglaons de l'escala del Cabirol, construïda el 1954. Es tracta d'una impressionant  escalinata suspesa sobre un esgarrifós precipici amb un desnivell de 110 m.

Nosaltres decidim visitar la gruta per mar. Existeix un servei de vaixells que surten del port. El viatge dura una hora aproximadament i permet admirar la suggestiva Riviera del Corallo.

El vaixell voreja els penya-segats del Cap Galera i de Punta del Giglio, i doblega després la punta del Cap Caccia, desembarcant al final directament a l'entrada de la gruta, situada a la base d'un altíssim penya-segat, en un escenari bellíssim al qual serveix de marc l'illot de la Foradada.

Vista de la punta del Cap Caccia

Vista de l'illa foradada

L'opció més interessant per arribar a Costa Esmeralda es llogar un cotxe. La distància del viatge és d'aproximadament 150 Km.

La Costa Esmeralda està situada al nord-est de Cerdenya i és una de les més famoses i visitades de l'illa.

Va ser fundada en 1962 per un consorci de financers encapçalats per Aga Khan i s'ha convertit en el centre turístic més exclusiu del mediterrani, amb llocs com Porto Cervo o Porto Rotondo freqüentats per la Jet Set.

Porto Cervo és el cor de la Costa Esmeralda i es desplega entorn a dos ports esportius

De la costa Esmeralda s'ha de destacar la seva costa, amb magnífiques platges d'aigües cristal·lines i penya-segats erosionats pel vent.

Visita a la península de Stintino

Al nord d l'Alguer, a uns 43 Km, es troba la Spiagga de Stintino, que es una platja preciosa de sorra blanca i aigua poc profunda, té una petita illa on hi ha una torre de defensa.(la pelosa) que és maquíssima i el paisatge és sorprenent

Molta gent coneix el cas d'aquesta ciutat sarda, repoblada íntegrament per catalans el 1353. Set segles més tard, gairebé la meitat de la població, sobretot gent gran i de mitjana edat -de 15.000 a 20.000 algueresos-, són capaços d'emprar el nostre idioma, al qual les vicissituds històriques i l'aïllament de la resta de la comunitat lingüística li han donat, allà, una fesomia particular. Els que hem tingut la sort de comprovar-ne la supervivència per carrers i places, ran de mar, com si fos un miracle, ben aviat ens hem avesat a la seva fonètica i ens hem capbussat en el seu univers.

Durant aquests dies ens hem sentit com a casa nostra i hem pogut percebre clarament els lligams humans i culturals entre Catalunya i l'Alguer. Ara només ens queda poder retornar un altre dia a aquesta ciutat catalana i tornar a provar els seus vins o el seu mirto, escoltar la veu càlida de Franca Masu cantant en un alguerès bell i suau, menjar la llagosta a la catalana o els seus spaguettis també a la catalana amb el gust a mar que li donen les cloïses i musclos de la costa algueresa que comparteixen espai amb el corall i les algues que tapissen els fons marins. Un temporal i prudent adéu salva la situació ardent i fa més fort i urgent el desig de la tornada. Fins aviat Alguer, fins aviat amics catalans.